Guy de Maillé, emprenedor, promotor d’horts agrivoltaics

Tinc 52 anys. Vaig néixer a Lisboa, vaig créixer a França, vaig residir a Montecarlo i visc a Barcelona molt feliç. Soc emprenedor. Estic divorciat i tinc tres fills, l’Eduard (27), en Nicolás (17) i en Paul (9). Política? Interès general, sempre ‘win-win’. Creences? Catòlic practicant. Dono suport als pagesos

Hi ha aristòcrates a França?

El mestre pronunciava a l’aula el meu nom, Guy de Maillé de la Tour-Landry, i tots els companys es giraven, burletes. Era horrible. No faig servir mai el títol de comte.

L’anomenaré Guy.

La meva nissaga comença el 930, i el pare sí que duia la història a l’espatlla.

En quin sentit? Posi’m un exemple.

Va voler terres com els ancestres, va comprar una finca amb vinyes a Bordeus, entre els rius Garona i Dordonya, però no venia el vi. Això era cosa de burgesos, no de nobles.

I amb el vi, què feia?

El regalava a amistats. I als camperols, que el venien pel seu compte.

Vivia vostè allà?

Sí. I vaig passar dels 16 als 18 anys en un internat lefebvrià. Va ser dur, i em va formar.

Veig que ho diu amb alegria.

La rudesa em va ensenyar a conèixer els meus límits. De vegades ens deixaven lluny, en un bosc, sense res, i… a tornar a l’escola! Sense demanar ajuda a ningú, eh? Dos dies…

Què volia fer amb la seva vida?

No vaig voler anar a la universitat. Vaig pensar que el meu pare em donaria un despatx. Em va donar una granota de feina, i amb els pagesos.

No es va rebel·lar?

El pare, per a mi, era déu. Distant, gran senyor. Em vaig esllomar per demostrar-li que jo, fes el que fes, seria el millor.

Ho entenc.

Admirava també el besoncle, Paul Kronacheur, assessor del rei dels belgues.

Ah sí?

Va negociar l’arribada de cereals, després de la II Guerra Mundial: així va salvar Bèlgica de la fam. Em va tenir afecte, i un dia, als nou anys, em va presentar Eisenhower.

Què va aprendre del seu besoncle?

A ajudar els altres a prosperar. A passar per la vida deixant una empremta benèfica.

I quina empremta somia deixar vostè?

Una empremta fotovoltaica zero!

Què és això?

Ha vist algun paratge campestre amb un parc fotovoltaic en desús, abandonat?

N’hi ha?

Van tallar subvencions, i sense manteniment i ja sense ús, avui ningú no en costeja el desmantellament. Han esguerrat per sempre unes terres agrícoles que van ser fèrtils!

I no són recuperables?

Ja no, la terra ha mort per sempre perquè es va utilitzar formigó i es va espessir el sòl.

I que proposa vostè?

Brindo al pagès alta rendibilitat a la seva finca, combinant el seu ús agrícola i fotovoltaic.

Tots dos alhora?

Cultius i plaques fotovoltaiques. La finca genera ingressos per venda d’hortalisses i per venda d’energia a la companyia elèctrica.

I això és possible?

És el meu projecte empresarial: plaques fotovoltaiques cargolades, sense formigó, a distàncies que permeten conrear la terra.

Sense espatllar la fertilitat del sòl?

Al contrari: el contracte garanteix adob orgànic del sòl –mitjançant ovelles, ànecs…–, sense fertilitzants sintètics, i amb biocultius.

I les plaques sempre hi seran?

Només durant els seixanta anys del contracte. Després d’aquest temps, descargolem les plaques, i el sòl resta indemne.

Firma un compromís de desinstal·lació del parc fotovoltaic, doncs?

Sí, firmo el desmuntatge, i afegeixo el compromís de llaurar la terra i deixar-la preparada per a la sembra, que els tocarà als nets.

Un pagès amb camp disponible quants diners guanyarà fent-lo agrivoltaic?

Cobrarà 3.000 euros per hectàrea, cada any durant 60 anys, sense cap despesa.

Això és molt o és poc?

És tres vegades més del que fins ara s’havia pagat. Perquè les plaques fotovoltaiques són cada cop més eficients, i m’enorgulleix que aquest projecte sumi tres beneficis.

Quins tres beneficis?

Energètic, mediambiental i social: energia renovable (s’aboca a la xarxa elèctrica), respecte pel medi ambient (no deixa empremta de CO2) i injecta prosperitat per al pagès.

Però les plaques no són gaire naturals.

Alcem una pantalla vegetal de quatre metres i mig d’altura que envolta cada camp, per contracte també. Ningú no veurà res.

Ho té vostè tot ben pensat.

Que ningú no pugi a l’esquena del pagès. És el meu ideal, perquè el pare em va fer treballar amb ells i m’hi vaig sentir agermanat.

I després què va fer vostè?

Després de dos anys a la vinya, vaig vendre vins. Defenso el pagès. Davant qualsevol irregularitat, una clàusula li confereix un poder irrevocable per recuperar la seva terra.

Què li diu avui el pare?

Va fer fallida, va perdre la finca i va morir.

Oh, em sap molt greu.

He assessorat el rendiment agrivoltaic d’aquesta finca durant anys als nous amos i he acordat amb ells la recompra. Estic a punt de recuperar-la.

Què li diria avui al pare, si pogués?

Pare, ho he aconseguit.

Un llegat ric per als nets

“Pare, ho he aconseguit!”, diu en Guy, i se li inunden de llàgrimes els ulls blau cel. “Si el cor fa mal, és que és viu; i si és viu, s’emociona”, em confia. Romàntic com el seu projecte però amb moltes clàusules pragmàtiques i detallades: estan avançant futures normes de la Generalitat (on es planifica passar de produir 276 megawatts/any a 6.000 en 2030). El projecte de Guy de Maillé per a horts agrivoltaics (GreenCM.uk.com) ja es desenvolupa en dos municipis catalans, i uns altres catorze ho estudien. Tot pagès odia llegar als seus nets un abocador de ferralla (fotovoltaica o la que sigui). Vol per a ells un cultiu ric, i això, és el que garanteix en Guy, apologeta del win-win, que conclou: “Alerta, que no existeix planeta B”.